Jaume Deyà

06-07-2012

Almallutx, un jaciment únic dins Balears

El projecte Almallutx planteja l'excavació d'un jaciment únic dins Balears. Es tracta del nucli principal de la resistència Islàmica, a la Serra de Tramuntana, al llarg de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I. 

Jaume Deyà (Sóller, 1985), llicenciat per la Universitat de Barcelona en l’especialitat d’Arqueologia Prehistòrica (2008) ens parla d’aquest interessant projecte, en què es troba capficat en aquests moments.

·  A la Mallorca del segle XXI, encara hi ha secrets per descobrir?

I tant, Almallutx n'és una prova. Mallorca ha estat un lloc de trobada i confluència de moltes cultures que hi han deixat la seva petjada. Totes aquestes "petjades" han quedat fossilitzades en el nostre territori, moltes de les quals romanen emmascarades o sota la terra, els marges i la vegetació. Hi ha molts indrets per explorar encara dins l’ illa i sovint passa que gent de la zona o particulars coneixen jaciments, coves o construccions que no saben el valor que té fins que un arqueòleg no ho veu.

· Quina importància té el projecte Almallutx?

Almallutx va funcionar com un dels nuclis principals de la resistència musulmana de l'illa de Mallorca entre els anys 1229 i 1232. Fins el moment és el de major importància, tant per la documentació escrita de l'època com per la superfície i les restes materials localitzades. Tot plegat li confereix una irrepetible excepcionalitat.

. Per què és excepcional?

Abans de la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I, Almallutx fou una alqueria de gran importància a la zona, i en el moment de la conquesta anar absorbint el flux de gent que es refugiava a les muntanyes, fet que provocà la seva expansió al llarg dels tres anys de resistència.

·  Què heu descobert fins ara?

Fins al que ens ha permès el nivell de l'aigua de l'embassament, hem pogut veure que el jaciment abraça una extensió d'uns 50.000 m2. S'ha pogut observar tot un ampli entramat de carrers i de cases amb grans patis centrals, localitzar-se la zona de culte (mesquita) i la maqbara (cementiri musulmà), on es podien veure alguns cossos pràcticament desenterrats, a més de troballes materials excepcionals.

·  Quina informació aporten les troballes arqueològiques?

Ens permeten entendre com era una societat o cultura en concret, com s'organitzaven, com vivien, com s'enterraven, etc. Tot això ens permet hipotetitzar sobre la seva forma de veure i entendre el món.

. Com contribueixen a reconstruir la història d’un lloc determinat?

Aquesta informació ens permet reconstruir, a petita escala, un jaciment per a que servia i quina relació tenia amb el seu entorn, i d'aquesta forma crear història. Al cap i a la fi l'arqueologia és la ciència que, a través de les restes materials, crea la història.

· Quines són les troballes principals que heu fet a Mallorca?

He tingut la sort de participar en nombrosos descobriments, com a la Cova de Son Torrella, la presó del segle XVIII localitzada a Felanitx, l'ampliació de varis catàlegs arqueològics (Sóller, Marratxí, Lloseta, Inca,...) i més recentment les troballes d'Almallutx i d'una cova que podria demostrar que els primers mallorquins arribaren molt més tard del que ara mateix pensam, probablement aquest mateix any hi realitzem alguna actuació.

·  Com treballa un arqueòleg en l’actualitat?

En els darrers 50 anys, l'arqueologia ha experimentat una revolució pel que fa a tècniques i coneixements aplicats als mètodes d'excavació i l’estudi de les cultures passades. Antigament, l'objectiu de l'arqueologia era la recuperació de materials curiosos i omplir els buits històrics que hi havia. Actualment, tant els sistemes d'excavació, com d'analítiques i d'estudi permeten obtenir un coneixements impensables fa 50 anys.

. És una ciència oberta...

La proliferació de professionals com pol·linòlegs, antropòlegs, faunòlegs, etc permet obrir-nos a nous camps com és la alimentació, la salut o el sistemes socials, entre altres.

· I per determinar l’antiguitat d’una troballa?

El mètode tradicional és el carboni 14 (C14), tot i que existeixen molts altres sistemes. Però depenent del període, com és el nostre cas l'època islàmica, la comparació de les tipologies ceràmiques amb les d'altres indrets ens permeten datar per similituds i no haver d'utilitzar sistemes tan costosos com el C14.

· Parlau-nos del vostre equip d’investigació, per qui està format...

Per Pablo Galera i jo mateix, en qualitat de codirectors. Comptam també amb la col·laboració de Plàcid Pérez, un important medievalista que ens està assessorant amb tota la part documental de l'època. A més, disposam de tot l'equip del Grup Arqueobalear per a la realització de totes les analítiques pertinents i d'un gran conjunt de voluntaris (arqueòlegs, estudiants i aficionats) que ens donen el seu suport.

· A què dedicareu els equips informàtics donats per l’Obra Social de “SA NOSTRA”?

L'aportació de Sa Nostra té la seva importància. Al museu de Can Xoroi de Fornalutx hi tendrem el laboratori de l'excavació d'Almallutx. Allà, un equip de voluntaris ens ajudarà a realitzar totes les tasques pròpiament dites de laboratori (neteja, siglat, inventariat, etc.) a més de la feina d'interpretació de les restes. Tot aquest volum d'informació ha d'esser digitalitzada, processada i emmagatzemada (fotografies, planimètriques, inventaris, estudis, etc) en els equips informàtics donats per “SA NOSTRA”.

fle_izq 1 / 6 fle_der
Aquest jaciment presenta unes característiques excepcionals ja que conserva el nucli poblacional
Cercador

Programa d'activitats educatives 2019/2020

Banner activitats educatives 19/20