Xesca Sastre

22-08-2012

“Al Regne Unit he après a ser una immigrant i a sentir-me ciutadana del món”

El 25 de gener de 2012, després de realitzar una beca d’un any de pràctiques a “SA NOSTRA” i amb el títol de periodista atorgat pel CESAG acabat d’estrenar, Xesca Sastre (Palma, 1989), emigrà a Edimburg.

Els seus objectius inicials “millorar l’anglès, ser independent i guanyar-me el pa sense l’ajuda familiar”, s’han convertit en “un establiment indefinit” en el país que l’acollí.  Encara que creu que “la situació laboral a Espanya m’obliga a oblidar-me de tornar en una bona pila d’anys”, Xesca Sastre se sent afortunada amb l’oportunitat que li ha brindat la vida.

Què has fet les dues setmanes que has estat de vacances a Mallorca?

M’he relaxat, he compartit temps amb la família, m’he retrobat amb els amics, he estat a les revetlles dels pobles, he anat a la platja... En definitiva, he gaudit de la nostra meravellosa illa.

Trobaves a faltar l’estiu illenc? Per què?

Molt. L’estiu mallorquí té un encant especial. Al manco per a nosaltres, els illencs. És el paradís: el temps, els paisatges, la mar -que no n’hi ha d’altra igual en tot el món-; és ca nostra. Quan marxes, aquest sentiment es fa més fort i realment les ganes de passar un temps a l’illa es converteixen en una necessitat quasi física.

Què t’impulsà a partir a Edimburg?

Una mica de tot. Aprendre anglès, ser independent i guanyar-me el pa sense l’ajuda familiar. Quan encara no érem conscients de fins a quin punt se’ns acabarien les oportunitats laborals als joves espanyols, jo ja havia decidit que el meu futur havia de passar per una temporada a l’estranger.

Quan de temps hi vols estar?

La situació laboral a Espanya i a Mallorca no em deixen altra opció que buscar un futur aquí i oblidar-me de tornar en una bona pila d’anys.

Quin kit de supervivència necessita un jove per anar-se’n a l’estranger?

Molta seguretat en un mateix i moltes ganes. Això és primordial, perquè iniciar una nova vida a l’estranger, sobretot si decideixes fer-ho sense ajuda, és molt dur. Existeix la possibilitat que les coses no surtin bé, però també hem de considerar quina vida ens espera si no ho intentam. A mi em va ajudar molt el fet de pensar que el pitjor que podia passar és que hagués de tornar.

“L’adaptació entesa com al fet de sentir-se ‘còmode’ amb el lloc on vius, arriba juntament amb la rutina”

Quina durada té l’adaptació a un nou país?

El procés d’adaptació mai no acaba del tot. Essent estranger, sempre hi ha coses noves a descobrir, mai no t’atures de sorprendre. L’adaptació entesa com al fet de sentir-se “còmode” al lloc on vius, arriba juntament amb la rutina. En el meu cas, els primers mesos van ser de buscar feina, de fer turisme, de conèixer gent nova. Passat el període inicial, ja et mous per la ciutat com una més, vas a fer feina diàriament, fas la compra, segueixes unes pautes i t’integres en aquesta nova vida. Això sí, encara no he aconseguit adaptar-me a l’horari dels menjars dels britànics.

On fas feina a Edimburg? Com la trobares?

Faig feina com a administrativa a una oficina d’una empresa espanyola que exporta pissarres i material per fer teulades al Regne Unit. Trobar aquesta feina va ser un cop de sort, perquè hi havia una baixa per maternitat i necessitaven algú que parlàs espanyol i anglès. Em van concedir una entrevista de feina i em van contractar. En principi només havia de cobrir la baixa per maternitat, però finalment m’han fet un contracte indefinit.

És difícil trobar una feina per a un jove llicenciat?

Depèn de moltes coses. Feina n’hi ha, però gent que en cerca també. A Edimburg en especial hi ha molts espanyols. La clau per trobar-ne és tenir un bon nivell d’anglès abans de partir i moure’s molt a l’hora de cercar feina. Ara bé, la situació no és ni de bon tros la d’Espanya. Aquí et pot costar més o menys temps trobar ocupació però en trobes.

Què pensen els britànics i què diu la premsa de la situació econòmica espanyola?

Ho veuen més negre que nosaltres perquè aquí la premsa informa i a Espanya oculta i manipula. Em sembla que els britànics són molt més conscients de la situació real que hi ha Espanya que els mateixos espanyols.

Creus que emigrar cap a Europa és una bona opció per als joves de la teva edat?

Per desgràcia, crec que és l’única opció, cap a Europa o cap a altres bandes. A Espanya, l’atur entre els joves és del 52% i això ho diu tot. I no és tan sols que hi hagi poques opcions de trobar feina, és que els pocs “afortunats” que n’aconsegueixen una, pateixen situacions laborals precàries, salari per sota del mínim i cap possibilitat d’independitzar-se i de tenir unes condicions de vida dignes.

Fins a quin punt t’ha canviat aquesta experiència?

M’ha canviat en el sentit que allunyar-te de tothom a qui estimes, deixar de dependre de l’ajuda familiar i haver-te de cercar la vida sola, et fa madurar. Aprens a valorar cada cosa que aconsegueixes, perquè ho fas per tu mateix i el mèrit és tot teu. També aprens a ser un immigrant, a deixar de banda nacionalismes absurds i a sentir-te, simplement, ciutadà del món.

Quins són els teus plans de futur a curt i mig termini?

A curt termini, seguir treballant per poder mantenir-me aquí, millorar el meu anglès i aconseguir certificats oficials que m’ajudin en la meva carrera com a periodista. Més endavant, estudiar algun màster o postgrau relacionat amb la meva professió. El que no sé és on estaré d’aquí a uns anys, perquè mai se sap on et durà la vida.

 Quina és, en aquests moments, la teva major il·lusió?

 Viure. No deixar mai d’aprendre i recórrer el món sabent que tenc totes les possibilitats a les meves mans.

Al castell d'Eilean Donan
Al castell d'Eilean Donan
fle_izq 1 / 5 fle_der
“Allunyar-te de qui estimes et fa madurar”
Cercador

Programa d'activitats educatives 2019/2020

Banner activitats educatives 19/20